Amic electró

Segons el Manual de la bona comunicadora, "la ciència amb rima, aprima". Jo no sé si serà veritat o no, però sí crec que la barreja entre ciència i poesia pot donar resultats molt interessants. Un exemple el trobem a la web de Madri+d, on hi ha penjades unes bones perles de la poesia científica (o de la ciència poètica). A mi m'agraden especialment el "Poema entrópico Nº1", "Ciencias" i "Me gustan las matemáticas". En aquesta línia, i aprofitant el meu gran do per a fer rodolins (i tot el temps que passo viatjant en tren, que dóna per a molt), jo també he escrit un poema científic, que he titulat "Amic electró". A veure quina cara em fan els alumnes quan el faci servir per introduir el tema d'estructura atòmica...

Oblideu per un moment el nostre món macroscòpic
i endinseu-vos en el quàntic, que mola molt (no és un tòpic).
Vet aquí aquesta partícula subatòmica i genial
que anomenem electró, partícula elemental.
Quan volem representar-la ho fem amb la lletra "e"
i amb un signe menys a sobre que li fa com de barret.
Amb càrrega negativa i massa insignificant,
és essencial en fenòmens tals com l'electricitat.
El valor del seu spín indica que és un fermió,
i la seva antipartícula és el company positró.
Sota certes condicions actua com una ona
exhibint interferències d'una manera ben mona.
Altres vegades, en canvi, com un corpuscle es comporta,
és qüestió de dualitat, ai quina cosa més forta!
Però del món mecanoquàntic és aquesta propietat:
o bé és ona o bé és corpuscle, per complementarietat.
Podríem seguir parlant de moltíssims més detalls,
com ara de transicions, nombres quàntics i orbitals.
Si de cas, un altre dia, que per ara ho deixo aquí;
ja s'acaba el meu trajecte i arribo a casa, per fi!