Aquesta setmana, gràcies al blog d'en Pepquímic, he sabut que el passat dissabte 4 de setembre es va celebrar el vint-i-cinquè aniversari del descobriment dels ful·lerens. Aquestes molècules fetes de carboni que adopten formes esfèriques o tubulars no només són molt interessants des d'un punt de vista químic, sinó que també tenen una faceta artística (per exemple, a nivell arquitectònic, tal i com comenta en el seu blog la Mercè Piqueras).
L'any 2008, quan preparàvem la Nit de la Recerca, vam aprendre a construir el C60 o buckminsterful·lerè fent papiroflèxia molecular. No sé quants en dec haver fet des d'aleshores, participant en setmanes de la ciència i salons de l'ensenyament, però diria que una vintena com a mínim. Us asseguro que és una activitat força entretinguda, i a més els ful·lerens de paper poden servir, per exemple, com a model molecular en les classes de química per introduir els estudiants en el món dels nanomaterials. A mi, personalment, també m'agraden molt com a element decoratiu, perquè s'ha de reconèixer que fan patxoca...
Si voleu provar vosaltres mateixos la relaxant experiència de l'origami molecular, aquí us passo les instruccions per fer un C60 (de fet, també servirien per construir altres tipus de ful·lerens, només que s'haurien de fer servir més o menys unitats, segons el cas). Jo encara tinc pendent de fer un C70, a veure si algun dia d'aquests m'hi poso...
