11 d’octubre 2011

Quiminicar amb acudits

Acabo d'assistir a una xerrada titulada "Comunicar... amb Química", i mentre escoltava, se m'ha acudit que es podria combinar aquests termes en una única paraula: quiminicar. Després he vist al Google que aquest nom ja s'havia fet servir com a títol d'una activitat dins la Setmana de la Ciència a Portugal, però crec que a partir d'ara jo l'utilitzaré per referir-me a la idea de comunicar en relació a la química.

Una de les coses que comentava la Mercè Izquierdo a la xerrada d'avui és que la química té un llenguatge propi que sovint només entenem els mateixos químics. Probablement aquest fet ha contribuït a que molta gent tingui una percepció negativa d'aquesta ciència, que sovint és considerada com a perillosa i perjudicial per a la salut o per al medi ambient (quan, evidentment, el problema no està en la seva naturalesa, sinó en l'ús que n'hi poguem donar).

En aquest sentit, i ja que encara estem celebrant l'Any Internacional de la Química, no estaria malament que els químics de tot el món quiminiquéssim per intentar contrarestar una mica aquesta mala imatge. De fet, hi ha molts recursos que es poden adaptar per donar una visió més propera i positiva de la química: la poesia i la cançó científica en són un exemple, però no infravalorem el poder dels acudits!! Aquí poso alguns exemples que m'han fet gràcia i que estan publicats a la revista Notícies per a Químics (núm. 456):

- Com es suïcida un electró? Llençant-se des d'un pont d'hidrogen.

- Saps què és un llagostí? Una llagosta amb un triple enllaç.

- Si algú de vosaltres té problemes amb el concepte de mol... No us amoïneu!! Truqueu al número 602-1023 i pregunteu per Avogadro!!

Festival del humor!!