Una cançó plena d'elements

Gran, mooolt gran!! A través de l'article "Music of the elements" d'en Santiago Álvarez, publicat al New Journal of Chemistry, he descobert un "temazo": Química, del cantaor flamenco Diego Carrasco. Val la pena veure aquest senyor interpretant la cançó, amb una gavardina estil Colombo, en aquest vídeo. A partir del minut 2:20 hi ha un moment àlgid, quan es posa a cantar "toma, toma, toma, toma química...", i va fent uns gestos que a mi fins i tot em fan una mica de por... S'hauria pres aquest home alguna substància de dubtosa legalitat abans de l'actuació? No ho sé, però això no treu que aquesta sigui una peça digna de tota la meva admiració, tenint en compte els enginyosos jocs de paraules que hi ha a la lletra. S'ha de dir que costa una mica d'entendre quan la sents, així que us escric un tros aquí sota, extret de l'article que comentava al principi:


Si entre tú y yo existe la Química
Si somos isótopos, niña
Si entre núcleo y corteza
Existe un gran espacio vacío,
Libera mi energía hacia una órbita interior
Y combinémonos para hacernos molécula
Covalente, iónica o metálica, me da igual
No quiero catalizadores,
Sólo el efecto de la temperatura.
Dame arsénico, si quieres
Pero azufre tú también.
Llevo bario días que belirio por tí
Y me siento bisminuto
Me enaboro de tí y no bromeo
Cadmio mío, si a calcio me quieres,
Te lo digo en cerio, zinc tí me siento estaño...


Sí, sí, és molt freaky... Deixant de banda alguns conceptes poc rigorosos, com això del "núcleo y corteza", o la "molécula metálica", s'ha de reconèixer que està molt ben trobada la manera com s'utilitzen diversos noms d'elements al llarg de l'últim fragment que, traduït al llenguatge normal, voldria dir:


Dame arsénico si quieres
pero sufre tú también.
Llevo varios días que delirio por tí
Y me siento diminuto.
Me enamoro de tí y no bromeo
Cariño mío, si a caso me quieres,
Te lo digo en serio, sin tí me siento extraño.


Ves que no me la posi com a música al mòbil...