11 de març 2012

Una bona "Bírria"

Seguint el fil de l'últim post, i amb el risc de fer-me una mica monotemàtica, avui tornarem a parlar de cervesa. Més concretament, de cervesa artesana, ja que finalment ha arribat l'hora de fer aquella pràctica que no formava part del repertori de pràctiques de laboratori quan feia la carrera de química, però que és tant o més profitosa com la de la saponificació... I a sobre et pots beure el producte de la reacció! Què més es pot demanar?

De manera molt resumida, l'elaboració de cervesa és un procés en què una barreja d'aigua, malta i sucre es transforma en una beguda alcohòlica, i tot gràcies a l'acció d'uns llevats que fan de catalitzadors de la reacció. A banda de la satisfacció que pot produir el fet d'estar fent la teva pròpia cervesa, des del punt de vista físico-químic és molt interessant anar fent el seguiment del procés, ja que a mesura que els sucres es van transformant en alcohol i CO2, la densitat de la mescla va disminuint fins que arriba un punt en què s'estabilitza perquè ja no queda més sucre per consumir (bé, en el nostre cas, i a causa d'un problema tècnic, no vam poder fer servir el densímetre per comprovar-ho, així que ens vam basar en la intuïció...)

En això de fer cervesa artesana, que ara està força de moda, hi ha diversos graus de complexitat, però nosaltres hem optat per l'opció més senzilla, de moment, i hem comprat un kit Brewferm de cervesa tipus Tarwebier. Bàsicament, es tracta d'un preparat d'exctracte de malta (en el nostre cas, de blat i d'ordi), civada i llúpol, que s'ha d'escalfar i diluir en aigua, i al qual, posteriorment, s'hi ha d'afegir el sucre i els llevats, que són els responsables de dur a terme la fermentació.

Amb les instruccions que inclou el kit, i consultant alguna pàgina web i/o botigues especialitzades (a la Microcerveseria, per exemple, han fet algunes sessions explicatives), és molt fàcil seguir el procediment. De tota manera, també va molt bé tenir amics que ja ho hagin provat abans i que et poden donar consells pràctics i resoldre dubtes quan sorgeixen... :)


Doncs bé, després d'esperar un mes i mig a que tinguéssin lloc la primera i la segona fermentació i la maduració, i quan arriba el moment de tastar el resultat, ens invaeix la decepció! I és que les primeres ampolles que obrim tenen menys gas del que esperàvem, potser perquè van estar a l'exterior durant uns dies en què feia massa fred, i això devia enlentir la segona fermentació (què importants són les condicions de reacció!!). Però atenció, tenim 15 litres de beuratge que no volem llençar a l'aigüera i hem de buscar una solució, així que entrem les ampolles i les deixem en una habitació, a veure si a uns 18-20 graus els llevats treballen millor... Afortunadament, les hem salvat i ara ja tenim un producte apte per al consum! Les ampolles fan un bon "pet" quan les destapem i surt una quantitat d'escuma considerable, i fins i tot el gust és prou bo! I tenint en compte que jo mai m'he caracteritzat per tenir una excepcional habilitat a la cuina ni al laboratori (sóc teòrica), podem estar prou contents... Això sí, a l'hora de posar-li nom, i després d'haver considerat diverses opcions, ens hem inspirat en la sensació de decepció que vam experimentar en fer el primer tast. La nostra no és una Estrella Damm, ni una Moritz, ni una Heineken. La nostra és una "Bírria".