Cerveses i Taula Periòdica

Aquesta tarda per fi hem anat a fer unes birres a La MicroCerveseria, un local que va obrir recentment a prop de casa i que crec que tindrà molt d'èxit (jo, com a mínim, hi penso anar sovint). M'han agradat molt tant l'estil del lloc com l'ambient agradable i la bona atenció (i les cerveses artesanals, ben bones!). A més, he de reconèixer que també se m'han guanyat amb un altre detall, i és que només entrar, m'he fixat en un bonic cartell que hi havia enganxat a la porta de la nevera: una Periodic Table of Beer Styles! El cambrer m'ha vist fent-li una foto amb el mòbil, i tot seguit m'ha comentat que, si hi estava interessada, me la podia descarregar per internet. I això he fet.

No crec que sigui capaç d'aprendre-me-la de memòria (cosa que, en el seu dia, ja vaig haver de fer amb la dels elements, això sí, recorrent a regles mnemotècniques del tipus "Vull Fer Ruta per Osona" per al grup Vuit: Ferro, Ruteni i Osmi). De tota manera, m'ha semblat molt interessant la manera com aquesta taula periòdica classifica les cerveses en diferents estils (en analogia a com els elements de la taula periòdica estan ordenats verticalment en grups), i com presenta la informació de les "propietats" de cadascuna.
Així, per exemple, s'indiquen la graduació alcohòlica, mesurada en % d'alcohol en volum (Alcohol By Volume, o ABV), o també l'amargor, mesurada en unitats d'amargor (International Bitterness Units, o IBUs). Una altra dada curiosa la donen els valors que apareixen al vèrtex superior dret (on tindríem el pes atòmic en el cas dels elements de la taula periòdica), que indiquen la densitat relativa a l'aigua abans i després del procés d'elaboració de la cervesa. De fet, la transformació dels sucres en CO₂ i alcohol que té lloc durant la fermentació produeix una disminució de la densitat del most, i aquesta disminució al llarg del temps és el que permet fer el seguiment del procés de fermentació, que es pot donar per acabat quan la densitat final (Final Gravity) es manté constant.

A veure si ara que ja no fa calor posem aquests coneixements en pràctica, i estrenem el fermentador que fa mesos que acumula pols... Ens quedarà una birra tan bona com la de La MicroCerveseria?

Quiminicar amb acudits

Acabo d'assistir a una xerrada titulada "Comunicar... amb Química", i mentre escoltava, se m'ha acudit que es podria combinar aquests termes en una única paraula: quiminicar. Després he vist al Google que aquest nom ja s'havia fet servir com a títol d'una activitat dins la Setmana de la Ciència a Portugal, però crec que a partir d'ara jo l'utilitzaré per referir-me a la idea de comunicar en relació a la química.

Una de les coses que comentava la Mercè Izquierdo a la xerrada d'avui és que la química té un llenguatge propi que sovint només entenem els mateixos químics. Probablement aquest fet ha contribuït a que molta gent tingui una percepció negativa d'aquesta ciència, que sovint és considerada com a perillosa i perjudicial per a la salut o per al medi ambient (quan, evidentment, el problema no està en la seva naturalesa, sinó en l'ús que n'hi poguem donar).

En aquest sentit, i ja que encara estem celebrant l'Any Internacional de la Química, no estaria malament que els químics de tot el món quiminiquéssim per intentar contrarestar una mica aquesta mala imatge. De fet, hi ha molts recursos que es poden adaptar per donar una visió més propera i positiva de la química: la poesia i la cançó científica en són un exemple, però no infravalorem el poder dels acudits!! Aquí poso alguns exemples que m'han fet gràcia i que estan publicats a la revista Notícies per a Químics (núm. 456):

- Com es suïcida un electró? Llençant-se des d'un pont d'hidrogen.

- Saps què és un llagostí? Una llagosta amb un triple enllaç.

- Si algú de vosaltres té problemes amb el concepte de mol... No us amoïneu!! Truqueu al número 602-1023 i pregunteu per Avogadro!!

Festival del humor!!

Una cançó plena d'elements

Gran, mooolt gran!! A través de l'article "Music of the elements" d'en Santiago Álvarez, publicat al New Journal of Chemistry, he descobert un "temazo": Química, del cantaor flamenco Diego Carrasco. Val la pena veure aquest senyor interpretant la cançó, amb una gavardina estil Colombo, en aquest vídeo. A partir del minut 2:20 hi ha un moment àlgid, quan es posa a cantar "toma, toma, toma, toma química...", i va fent uns gestos que a mi fins i tot em fan una mica de por... S'hauria pres aquest home alguna substància de dubtosa legalitat abans de l'actuació? No ho sé, però això no treu que aquesta sigui una peça digna de tota la meva admiració, tenint en compte els enginyosos jocs de paraules que hi ha a la lletra. S'ha de dir que costa una mica d'entendre quan la sents, així que us escric un tros aquí sota, extret de l'article que comentava al principi:


Si entre tú y yo existe la Química
Si somos isótopos, niña
Si entre núcleo y corteza
Existe un gran espacio vacío,
Libera mi energía hacia una órbita interior
Y combinémonos para hacernos molécula
Covalente, iónica o metálica, me da igual
No quiero catalizadores,
Sólo el efecto de la temperatura.
Dame arsénico, si quieres
Pero azufre tú también.
Llevo bario días que belirio por tí
Y me siento bisminuto
Me enaboro de tí y no bromeo
Cadmio mío, si a calcio me quieres,
Te lo digo en cerio, zinc tí me siento estaño...


Sí, sí, és molt freaky... Deixant de banda alguns conceptes poc rigorosos, com això del "núcleo y corteza", o la "molécula metálica", s'ha de reconèixer que està molt ben trobada la manera com s'utilitzen diversos noms d'elements al llarg de l'últim fragment que, traduït al llenguatge normal, voldria dir:


Dame arsénico si quieres
pero sufre tú también.
Llevo varios días que delirio por tí
Y me siento diminuto.
Me enamoro de tí y no bromeo
Cariño mío, si a caso me quieres,
Te lo digo en serio, sin tí me siento extraño.


Ves que no me la posi com a música al mòbil...

Amic electró

Segons el Manual de la bona comunicadora, "la ciència amb rima, aprima". Jo no sé si serà veritat o no, però sí crec que la barreja entre ciència i poesia pot donar resultats molt interessants. Un exemple el trobem a la web de Madri+d, on hi ha penjades unes bones perles de la poesia científica (o de la ciència poètica). A mi m'agraden especialment el "Poema entrópico Nº1", "Ciencias" i "Me gustan las matemáticas". En aquesta línia, i aprofitant el meu gran do per a fer rodolins (i tot el temps que passo viatjant en tren, que dóna per a molt), jo també he escrit un poema científic, que he titulat "Amic electró". A veure quina cara em fan els alumnes quan el faci servir per introduir el tema d'estructura atòmica...

Oblideu per un moment el nostre món macroscòpic
i endinseu-vos en el quàntic, que mola molt (no és un tòpic).
Vet aquí aquesta partícula subatòmica i genial
que anomenem electró, partícula elemental.
Quan volem representar-la ho fem amb la lletra "e"
i amb un signe menys a sobre que li fa com de barret.
Amb càrrega negativa i massa insignificant,
és essencial en fenòmens tals com l'electricitat.
El valor del seu spín indica que és un fermió,
i la seva antipartícula és el company positró.
Sota certes condicions actua com una ona
exhibint interferències d'una manera ben mona.
Altres vegades, en canvi, com un corpuscle es comporta,
és qüestió de dualitat, ai quina cosa més forta!
Però del món mecanoquàntic és aquesta propietat:
o bé és ona o bé és corpuscle, per complementarietat.
Podríem seguir parlant de moltíssims més detalls,
com ara de transicions, nombres quàntics i orbitals.
Si de cas, un altre dia, que per ara ho deixo aquí;
ja s'acaba el meu trajecte i arribo a casa, per fi!

Un propòsit per al 2011

Avui encetem l'any nou, i aprofitant que feia el mandra al sofà, he mirat un documental del Sense Ficció que van fer fa un parell de setmanes i que encara no havia pogut veure: Comprar, llençar, comprar. Potser alguns de vosaltres ja l'haureu vist, però en cas que no ho hagueu fet, us animo a que el mireu. Tracta sobre l'obsolescència programada (l'escurçament deliberat de la vida dels productes), i crec que val molt la pena invertir una hora del nostre temps en veure aquest programa. A mi, la veritat, és que m'ha impactat força. A banda de posar alguns exemples que tots coneixem (com ara que avui dia si se t'espatlla la impressora et surt més barat comprar-ne una de nova que fer-la reparar), també planteja moltes altres qüestions interessants sobre el model econòmic basat en el consum desmesurat que impera en la nostra societat des de fa gairebé un segle. Les imatges de muntanyes d'electrodomèstics vells acumulats en una deixalleria a Ghana (on són enviats quan no els volem en els països "avançats") fan posar la pell de gallina.

Això no és sostenible, i cada cop em convencen més els arguments dels qui defensen un canvi de model, com ara l'economista francès Serge Latouche. En un planeta finit amb recursos finits no es pot crèixer indefinidament, i cada cop hi ha més defensors de l'anomenat "decreixement econòmic". Un model que molts critiquen dient que va en contra del progrés i de l'economia, però que cada cop va tenint més seguidors. De fet, al documental apareixen exemples d'empreses que han sapigut fer del desenvolupament sostenible el seu motor, imitant en certa manera el que fa la natura, on tot s'aprofita i no es generen residus, sinó nutrients.

Jo no sóc cap experta i reconec que "tot això és molt complicat", però tinc la sensació que les coses estan canviant i han de seguir canviant. En aquest sentit, tots nosaltres, a títol individual i com a consumidors, jugarem un paper molt important en aquest canvi. Per això un dels meus propòsits de cara a aquest nou any serà el d'intentar ser més responsable a l'hora de comprar i consumir, i espero aconseguir-ho. Feliç i millor 2011!