Avui encetem l'any nou, i aprofitant que feia el mandra al sofà, he mirat un documental del Sense Ficció que van fer fa un parell de setmanes i que encara no havia pogut veure: Comprar, llençar, comprar. Potser alguns de vosaltres ja l'haureu vist, però en cas que no ho hagueu fet, us animo a que el mireu. Tracta sobre l'obsolescència programada (l'escurçament deliberat de la vida dels productes), i crec que val molt la pena invertir una hora del nostre temps en veure aquest programa. A mi, la veritat, és que m'ha impactat força. A banda de posar alguns exemples que tots coneixem (com ara que avui dia si se t'espatlla la impressora et surt més barat comprar-ne una de nova que fer-la reparar), també planteja moltes altres qüestions interessants sobre el model econòmic basat en el consum desmesurat que impera en la nostra societat des de fa gairebé un segle. Les imatges de muntanyes d'electrodomèstics vells acumulats en una deixalleria a Ghana (on són enviats quan no els volem en els països "avançats") fan posar la pell de gallina.
Això no és sostenible, i cada cop em convencen més els arguments dels qui defensen un canvi de model, com ara l'economista francès Serge Latouche. En un planeta finit amb recursos finits no es pot crèixer indefinidament, i cada cop hi ha més defensors de l'anomenat "decreixement econòmic". Un model que molts critiquen dient que va en contra del progrés i de l'economia, però que cada cop va tenint més seguidors. De fet, al documental apareixen exemples d'empreses que han sapigut fer del desenvolupament sostenible el seu motor, imitant en certa manera el que fa la natura, on tot s'aprofita i no es generen residus, sinó nutrients.
Jo no sóc cap experta i reconec que "tot això és molt complicat", però tinc la sensació que les coses estan canviant i han de seguir canviant. En aquest sentit, tots nosaltres, a títol individual i com a consumidors, jugarem un paper molt important en aquest canvi. Per això un dels meus propòsits de cara a aquest nou any serà el d'intentar ser més responsable a l'hora de comprar i consumir, i espero aconseguir-ho. Feliç i millor 2011!
Això no és sostenible, i cada cop em convencen més els arguments dels qui defensen un canvi de model, com ara l'economista francès Serge Latouche. En un planeta finit amb recursos finits no es pot crèixer indefinidament, i cada cop hi ha més defensors de l'anomenat "decreixement econòmic". Un model que molts critiquen dient que va en contra del progrés i de l'economia, però que cada cop va tenint més seguidors. De fet, al documental apareixen exemples d'empreses que han sapigut fer del desenvolupament sostenible el seu motor, imitant en certa manera el que fa la natura, on tot s'aprofita i no es generen residus, sinó nutrients.
Jo no sóc cap experta i reconec que "tot això és molt complicat", però tinc la sensació que les coses estan canviant i han de seguir canviant. En aquest sentit, tots nosaltres, a títol individual i com a consumidors, jugarem un paper molt important en aquest canvi. Per això un dels meus propòsits de cara a aquest nou any serà el d'intentar ser més responsable a l'hora de comprar i consumir, i espero aconseguir-ho. Feliç i millor 2011!
